Història geològica de Catalunya
Catalunya forma part del planeta terra, un dels planetes que donen voltes al voltant de una estrella mitjana que coneixem com a Sol.
El sol, els planetes i tots els altres cossos que es mouen al voltant del Sol, formen el nostre sistema solar. aquest conjunt està situat en un extrem d’una nebulosa que anomenem Via Làctea que no és res més que una dels milions de galàxies que formen l’univers, per tant la història geològica de Catalunya començà junt amb l’univers.
Fa uns 14.000 milions d’anys es produeix un succés; un gran esclat conegut com a BIG BANG. Tot l’univers estava concentrat en un punt, i en un instant començà a expandir-se, ens podem preguntar ¿perquè va passar això? No ho sabem.
Podem dir que no pot haver un abans, ja que el temps forma part del univers, Podem dir seguint el Gènesis “que existeixi la llum i la llum va existir”.
La realitat és que la ciència actual sols ha pogut deduir què va passar una fracció de segon desprès del Big Bang. Tota la matèria llençada en totes direccions estava formada per les partícules elementals: electrons, positrons, neutrins, barions, fotons…, actualment es coneixen més de 90 diferents.
La matèria de l’univers es va expandir ràpidament i això va provocar el seu refredament permetent la formació de àtoms senzills hidrogen i heli, continuà l’expansió i el refredament en aquesta expansió es produeixen discontinuïtats i acumulació dels àtoms, en aquestes condicions es formaren enormes estrelles milions de vegades mes grans que el sol, les estrelles tenen la vida mes curta com mes grans son, en aquestes enormes bombes de hidrogen es sintetitzen tots els elements químics possibles al final de la seva vida, exploten en forma de súper nova escampant tots els elements formats en el seu interior.
En certes zones es formaren singularitats amb una quantitat major de matèria, en aquets punts la gravetat va actuar mantenint la matèria lligada formant les galàxies e impedint la expansió, dins aquestes galàxies la matèria no s’expansiona però la gravetat actua provocant acumulacions i creant estrelles, mentrestant les galàxies com un conjunt continuen fugin unes de les altres.
En totes les galàxies es varen formar i encara continuen formant-se discontinuïtats amb una gran acumulació de matèria, que per la gravetat es col·lapse produint-se un gran despreniment de calor que al arribar a uns 50 milions de graus centígrads inicien la fusió del hidrogen començant a emetre llum i ja temin les estrelles formades que mentrestant tinguin hidrogen per convertir en heli i elements mes pesats continuaran desprenent energia ja que en realitat son enormes bombes de hidrogen.
Fa uns 5000 milions d’anys en un extrem de la nostre galàxia que coneixem com Via Lactea es forma una discontinuïtat que donà origen al nostre Sistema Solar.
Al principi era una enorme massa esfèrica però al col·lapsar se va començar a girar això va provocar que la esfera es convertís en un el·lipse dintre d’aquest el·lipse es produeixen acumulacions de matèria al centre es produeix una acumulació de mes del 99% de tota la matèria del sistema donant origen al Sol, al col·lapsar se per la gravetat es genera una gran quantitat de energia i el corresponent augment de la temperatura fins que la temperatura fou tant alta que començà la fusió dels àtoms de hidrogen per convertir-se en heli amb un enorme despreniment de energia.
En aquest moment el Sol quedà equilibrat, entre la força centrifuga de la explosió nuclear i la centrípeta de la gravetat.
El Sol començà a actuar sobre els altres nuclis que s’estaven formant: els planetes. aquesta acció en forma de vent solar produí un allunyament dels àtoms lleugers provocant que els planetes interns Mercuri. Venus, Terra y Mart estiguin formats majoritàriament per elements pesats i els externs molt mes grossos i predominant els elements lleugers.
Inicialment la terra era una massa feta de metalls pesats especialment ferro i níquel els primers 100 milions d’anys de vida de la terra va estar sota un bombardeig enorme de roques que no formaven part de cap dels planetes grossos, la terra va anar creixen de una manera irregular fins que degut al escalfament provocat per impacte de les roques que anaven queien, el col·lapse gravitatori i per la fissió del components radioactius es va fondre agafant la forma d’esfera aixafada per els pols.
En aquest procés de fusió es varen formar tres capes principals.
NUCLI: Format per dues capes la interna composta de Ferro i Níquel i que es sòlida , la capa mes externa està fosa i menys rica en ferro i amb un contingut de elements mes lleugers que baixen el punt de fusió.
MANTELL: Es el següent embolcall de la terra i el que te major volum (80%) i major massa (70%), es considera que no es homogènia i està molt estratifica, la composició es majoritàriament silicats de magnesi, ferro i alumini.
El mantell està dividit en tres fases la mes interna rígida, la segona mes fluida i amb moviments produïts per corrents de convecció que provoquen que la mes externa que es rígida i fraccionada es desplaci per sobre de la mes fluida aquet moviment es el que forma les muntanyes quan xoquen dos fragments de la capa rígida, també es la causa dels volcans.
ESCORÇA: Es el últim i mes extern embolcall de la terra, em de distingir, encara que no de una manera absoluta dues parts mol diferents.
A) les roques continentals, que podem considerar el mantell modificat per l’acció agents atmosfèrics.
B) l’aigua, els fons marítims i algunes illes que formen part del mantell.
Inicialment la escorça no existia però la terra es va anar refredant i es creu que a partir dels 3700 milions d’anys ja havia zones solidificades però molt inestable, ja també va apareixia l’aigua líquida, a partir 2500 milions d’anys la terra ja tenia escorça continental bastant estable al haver-se dissipat les enormes quantitats de calor d’origen gravitacional i dels xocs constants de aeròlits i les úniques fonts de calor passa’n a ser la fissió radioactiva i la rebuda del sol situació que es manté fins avui en dia.
En tot aquet procés i procedent del mantell va anar surtin aigua i gasos formant-se els oceans i la atmosfera, subjectes per la gravetat i amb un Sol mes fred i estabilitzat sense l’energia inicial que havia expulsat els gasos cap als planetes externs.
Recientment es creu que la vida va apareixia molt aviat a la terra ja que entre els 2500 i els 2000 milions d’anys augmenta considerablement el percentatge d’oxigen a la terra i trobar lliure aquet element químic tan reactiu sols pot tenir origen orgànic.
Si bé ja em dit que probablement la vida ja fa 2500 milions d’anys que es a la terra, no es fins l’explosió de vida del cambrià fa 550 milions d’anys que es troben fòssils multicel·lulars i en gran quantitat.
